La Generalitat Valenciana canvia de política i comença a aprovar noves línies escolars en català
Segons Escola Valenciana 28 dels 44 centres que havien demanat passar a la línia valenciana ja han rebut l’autorització · L’anterior conseller va impedir totes les demandes de canvi.
Escola Valenciana ha comunicat avui que dels 44 centres que havien demanat formalment un canvi de línia a valencià 28 ja han rebut l’autorització pertinent de la Generalitat Valenciana. El president d’Escola Valenciana Vicent Moreno ha qualificat la notícia d’excel·lent i ha remarcat que és un canvi radical per part de la conselleria. L’anterior conseller, Font de Mora, va denegar sistemàticament tots els canvis que les escoles demanaven. Per a Escola Valenciana el canvi operat per la consellera M. José Català significa que ‘el diàleg comença a fer efecte i afavoreix les famílies valencianes’.
De fet fa deu anys que no s’autoritzaven tants canvis simultanis de línia, alguns d’ells a més amb una significació molt simbòlica.
Així passaran a tenir línia en català escoles com el CEIP 9 d’octubre d’Alcasser que des del 2008 reclamava aquest canvi. Aquest any el 86,3 per cent de les famílies han sol·licitat l’ensenyament en valencià i la petició ha estat finalment acceptada. També hi ha el cas de l’Escola El Palmeral d’Elx on el 98 per cent de les famílies havia reclamat la línia en valencià.
Potser però el cas més clar és el de l’Escola La Rambla d’Agost. En aquesta població no hi havia cap línia en valencià i ha estat aprovada ara quan el cent per cent dels pares de l’escola l’han exigit.
Segons Escola Valenciana la campanya Marca’t un punt. Matricula en valencià, matricula en qualitat ha estat determinant per contrarestar la manca d’informació que tenien les famílies respecte als programes d’ensenyament vigents i quin és el que garanteix l’aprenentatge de les dues llengües oficials i una tercera llengua com l’anglés, que és el PPEV
Ferran Suay: Matar el País Valencià
El PP valencià aprovarà, amb la seua majoria absoluta (i absolutament al·lèrgica al diàleg), una norma que pretén impedir l'ús del terme 'País Valencià'. Ja sabem que vets i prohibicions són les estratègies preferides d'un partit que, estacat fins al coll en casos de corrupció i sospites clamoroses d'activitats delictives diverses, només veu en la llei un instrument per a imposar les seues obsessions. Particularment, les derivades del caràcter ultranacionalista.
Entre aquestes obsessions ocupa un lloc principal la que tenen amb el nom del país. Obsessió curiosa, si pensem que el preàmbul de l'Estatut d'Autonomia, impulsat i votat pel PP, amb la connivència imprescindible del PSOE, diu: 'Aprovada la constitució espanyola, és en el seu marc on la tradició valenciana provinent de l'històric Regne de València es troba amb la concepció moderna del País Valencià i dóna origen a l'autonomia valenciana.'
Potser és això, la concepció moderna, que tant els molesta. Estarien més còmodes amb una concepció obertament feudal? Probablement sí, però crec que cal un esforç per a entendre la bel·ligerància virulenta del nacionalisme espanyol (representat ara i ací fonamentalment pel PP, però no exclusivament), que pretén prohibir una denominació que forma part del nom de la majoria de les organitzacions cíviques, sindicals i polítiques que formen el teixit social valencià.
Després de la mort de Franco, i durant el procés mal anomenat 'transició', el País Valencià va viure un primer assaig d'allò que, anys més tard, s'ha mostrat com una constant: la completa unitat de criteri dels dos grans partits del nacionalisme espanyol en relació amb l'organització territorial de l'estat. En aquells anys, la UCD i el PSOE van pactar una estratègia orientada a amputar artificiosament el creixement de les forces polítiques valencianistes, en benefici --lògicament-- d'ells mateixos. Aquella estratègia va aportar --entre més coses-- la infausta barrera electoral del 5% (única a tot l'estat) per a poder accedir a les Corts Valencianes i la guerra bruta d'incitació a l'odi que acabà abocant a la vergonyosa batalla de València.
L'obsessió malaltissa contra el nom de 'País Valencià' respon al coneixement profund del valor que tenen els símbols per a qualsevol poble. Han tret profit de promoure l'analfabetisme sense complexos i d'instigar a l'odi per qüestions com els colors de la bandera, el nom de la llengua i el del territori. I és perquè saben que la simbologia no és pas una qüestió menor. Algú s'imagina un estadi sencer cridant rítmicament 'Co-mu-nitat Va-len-ciana'? Resulta senzillament impossible. No ho és, en canvi, esgargamellar-se cridant 'Espanya', o 'Astúries', o 'Catalunya'. I això (òbviament, entre moltes altres) és un dels elements que fan país, cosa que --tant sí com no-- volen impedir.
'Comunitat' és --sens dubte-- un nom menor, una paraula dèbil. Ens remet a 'comunitat de veïns' o 'comunitat de regants', si no a 'comunitat religiosa', però no reflecteix de cap manera una idea sòlida de poble que es dota d'una organització política i social. 'Comunitat' és el nom de la forma administrativa (comunitat autònoma) adoptada en la constitució de 1978. És --només-- un terme legal, una denominació. No és el nom d'un poble ni ho pot ser. És significatiu que els mateixos que mai no han alçat la veu quan els mitjans de comunicació espanyols ens han insultat amb el terme sucursalista 'Levante' s'esvaloten pel fet que siguem un país i que ens anomenem país.
No ens deixem enganyar. Tota aquesta traca per a revifar lluites intestines i tornar a instigar l'odi respon al fet que veuen com els perilla la continuïtat en el poder. Els importa ben poc la pau social o la convivència, perquè no han vist mai la política sinó com una manera d'enriquir-se, ni la democràcia sinó com un substitut convenient de les armes, quan ja no són sostenibles. I el nom 'País Valencià', aqueixes senzilles dues paraules, representen per a ells el pitjor dimoni: la imatge d'un poble que no es resigna a ser un simple apèndix d'un altre i que --finalment-- es troba en condicions de fer fora les sangoneres que l'han governat des de fa més de tres segles.
És contra aquesta por que reaccionen. I és per defensar els seus privilegis que no dubtaran a causar tant de mal com podran, i a enfrontar els ciutadans ells amb ells, si poden tornar a fer-ho. Enfront, només ens hi tenen a nosaltres, els qui, venint d'on vinguem i parlant com parlem, no estem acomplexats de ser valencians; els qui no ens sentim superiors als altres pobles, però tampoc inferiors; als qui sempre hem desitjat un nom digne per a un poble tan digne com qualsevol altre. Nosaltres som els valencians, i el nom és País Valencià.
ICV insta el Govern a no aplicar la Lomqe perquè és "un disbarat i una aberració"
15:5217.05.2013
BARCELONA, 17 (EUROPA PRESS)
El líder d'ICV, Joan Herrera, ha instat aquest divendres el Govern a no aplicar la Llei Orgànica per Millorar la Qualitat Educativa (Lomqe) perquè "és un disbarat, una aberració i un acte de propaganda que intenta dissimular una pèssima política" del Govern de Mariano Rajoy.
En un comunicat, ha assegurat que la normativa, impulsada pel Ministeri que encapçala José Ignacio Wert, suposa "una càrrega contra la llengua, la immersió lingüística i contra l'educació pública".
Herrera també ha aprofitat per criticar la consellera d'Ensenyament, Irene Rigau, a l'acusar-la de centrar-se només a defensar l'àmbit lingüístic i d'oblidar-se de l'aspecte relacionat amb l'educació pública.
El líder d'ICV, Joan Herrera, ha instat aquest divendres el Govern a no aplicar la Llei Orgànica per Millorar la Qualitat Educativa (Lomqe) perquè "és un disbarat, una aberració i un acte de propaganda que intenta dissimular una pèssima política" del Govern de Mariano Rajoy.
En un comunicat, ha assegurat que la normativa, impulsada pel Ministeri que encapçala José Ignacio Wert, suposa "una càrrega contra la llengua, la immersió lingüística i contra l'educació pública".
Herrera també ha aprofitat per criticar la consellera d'Ensenyament, Irene Rigau, a l'acusar-la de centrar-se només a defensar l'àmbit lingüístic i d'oblidar-se de l'aspecte relacionat amb l'educació pública.
Wert obligarà la Generalitat a pagar l'escola privada a qui vulgui més castellà
L'Estat ho pagarà amb una partida de 5 milions d'euros, sobre un càlcul de 1.000 peticions, i després ho descomptarà de les transferències a la Generalitat
Wert confirma que durà la LOMQE al Consell de Ministres de demà
El ministre espanyol d'Educació, José Ignacio Wert, avui de viatge a Brussel·les per reunir-se amb els seus homòlegs continentals, ha confirmat que durà a la reunió del Consell de Ministres d'aquest divendres el projecte de Llei Orgànica de Millora de la Qualitat de l'Educació (LOMQE).
En qualsevol cas el ministre ha rebutjat donar detalls sobre el contingut definitiu de la reforma, ni si finalment es modificaran alguns dels seus punts més polèmics, així com tampoc no ha esclarit la data en la qual arribarà al Congrés per a la seva aprovació.
La coneguda com a 'llei Wert' ha aixecat fortes crítiques des d'àmbits heterogenis de la comunitat educativa, i per això, fa tot just una setmana, es convocà una vaga general i unitària, convocada per mestres, pares i alumnes, a tots els nivells de l'ensenyament públic d'arreu de l'Estat.
L'endemà arribà la notícia des de Madrid que el projecte no seria contemplat encara a la reunió dels ministres de cada divendres, perquè segons s'explicà, mancava la concreció d'alguns aspectes de la memòria econòmica. Així doncs, set dies més tard, sembla que aquests serrells han estat ja superats i és qüestió de temps que la nova norma arribi al Congrés.
Concretament, allò que previsiblement esdevindrà la setena norma educativa en 37 anys de democràcia podria cloure el seu procés d'aprovació «a la tardor», a fi que es pugui complir el preceptiu termini de deu mesos per a l'adaptació curricular i la LOMQE pugui estar 'de facto' a les aules en el curs 2014/2015.
Un estudi sociològic sobre l'ús del català arreu
Quim Gibert (2013): “QUI ESTIMA LA LLENGUA LA FA SERVIR. Els catalans i l'ús del català”. Barcanova. Tornaveu. Barcelona.Del tot lògic —i psicològic— i operatiu —i coherent—. No d'una altra manera s'entendria una presa de postura a favor del català... sense dur-lo a la pràctica —o millor “pràctiques” relacionals i comunicatives, diverses i totes—. És el què defensa i aplica el lingüista compromès —i psicòleg també reconegut— Quim Gibert, en el seu últim llibre. I ho fa, com és ja habitual en ell, de manera contundent —bé que entenimentada— i didàctica —com els bons mestres—. Argumenta, va a les fons, es documenta, palesa les situacions —injustes— del dia a dia del català, llengua —nostrada— no tan minoritària quan minoritzada, demanant responsabilitats polítiques —per què no?— però també cíviques i no nomes a l'establishment, sinó als propis catalanoparlants.
Així, des del pròleg del franjatí Francesc Serés, signat a Saidí, on es refereix als consensos i conflictes —que de tot n'hi ha- lingüístics arreu del territori que descriu el Quim, fins a l'escripta en record de Salvador Espriu, en el centenari de la seua mort, va l'autor desgranant el contingut del llibre, que obre en una introducció on crida a la consciència lingüística, és a dir a la consciència de ser, com a “expressió —en les seues pròpies paraules— d'un humanisme emergent” perquè, certament, les conductes lingüístiques, s'insereixen en un nou humanisme. Contingut que acull, en capítols successius, des de la referència a un poble resilient —el catalanoparlant— fins al símil esperançat de l'au Fènix, que ressuscita de les seues cendres, tot dibuixant un futur obert i esperançat. Perquè massa vegades ens quedem en la denúncia i la crítica —una i l'altra del tot justificades i necessàries—, però cal donar el pas endavant definitiu: un projecte per al l'endemà, des de l'estima i la pràctica de l'avui, envers la llengua.
Aquest hauria de convertir-se en el manual de capçalera dels catalanoparlants compromesos en la llengua i el país.
Fem vots.
Les Corts d'Aragó fan néixer avui l'idioma LAPAO
Des de Convergència Democràtica de la Franja i tots els partits amb representació al Parlament de Catalunya, tret del PP Català –que no ha volgut valorar la llei-, s’han queixat de l’“aberració filològica”
Entitats, partits catalanistes i intel•lectuals de la Franja de Ponent alerten que la modificació de la llei de llengües de l'Aragó que s'ha d'aprovar aquest dijous, i que passa a denominar LAPAO, ‘Lengua Aragonesa Propia del Área Oriental’ al català que s'hi parla històricament, pot conduir a la pràctica desaparició de la llengua a la zona.
Retreuen que la proposta no està avalada per arguments científics. L'Institut ‘Bajo Cinca’ de Fraga és un dels centres educatius de la Franja de Ponent que ofereix programes educatius bilingües. La seua directora, Rosa Arqué, ha assegurat que la voluntat és continuar l’oferta el curs que ve que ha dit que la nova llei pot plantejar problemes als alumnes.
Mariví Basallo professora llengua catalana del mateix centre, ha lamentat que gent que no té coneixements lingüístics ni històrics es posi a valorar la llengua.
També ho han lamentat escriptors de la Franja com Carles Terès, que ha dit que cal "continuar com si res hagués passat” perquè “no hi ha cap universitat del món que doni suport a aquestes tesis”. Per la seua banda, el llibreter i editor Octavi Serret, de Vall-de-roures, a la comarca del Matarranya; ha afirmat que "volen carregar-se el nom de la llengua catalana, que els sobra”.
Retreuen que la proposta no està avalada per arguments científics. L'Institut ‘Bajo Cinca’ de Fraga és un dels centres educatius de la Franja de Ponent que ofereix programes educatius bilingües. La seua directora, Rosa Arqué, ha assegurat que la voluntat és continuar l’oferta el curs que ve que ha dit que la nova llei pot plantejar problemes als alumnes.
Mariví Basallo professora llengua catalana del mateix centre, ha lamentat que gent que no té coneixements lingüístics ni històrics es posi a valorar la llengua.
També ho han lamentat escriptors de la Franja com Carles Terès, que ha dit que cal "continuar com si res hagués passat” perquè “no hi ha cap universitat del món que doni suport a aquestes tesis”. Per la seua banda, el llibreter i editor Octavi Serret, de Vall-de-roures, a la comarca del Matarranya; ha afirmat que "volen carregar-se el nom de la llengua catalana, que els sobra”.
Mitjans de comunicació
http://www.omnium.cat/ca/article/gracies-a-la-immersio-linguistica-models-d-escola-i-models-d-educacio-linguistica-3943.html
No hay comentarios:
Publicar un comentario